Music is my life!

Marina Arbat Bofill
25/02/1985
Enginyera Geòloga

Enamorada de la música, i en especial de la guitarra!

Em podreu trobar al Facebook i al twitter
(@Kaileigh28)
http://twitter.com/#!/kaileigh28
i el meu bloc personal:
http://www.marina2502.wordpress.com
Perfil resum: a About.me
Check out my about.me profile!
Recent Tweets @
Posts tagged "steve vai"

Una altra nit inoblidable d’aquest any! de la mà d’Steve Vai, sí, de nou! Espectacle guitarrístic, musical, de personalitat i d’actitud… costarà descriure el que vaig viure però ho intentaré… i intentaré remarcar un cop més que descric les sensacions i el que visc, tan SUBJECTIVAMENT com puc.

PRE-CONCERT

No tenia massa aspiracions d’arribar molt endavant ni de veure’l (total, a Portland en vaig tenir per tota la vida); vaig plegar a les 18:00 com sempre i vaig anar a fer cua amb la calma… Justament a la cua vaig conèixer uns nois molt macos, que anaven al concert per primer cop.

Em va encantar el pare que havia dut al fill de 18 anys des del Delta de l’Ebre; la mare que acompanyava al fill de 15 anys (ja que es necessitava un tutor legal per entrar) i un altre noi de 16 que venia sol (i el seu pare va aparèixer de sorpresa a dins, just abans de començar el concert!! ja devia patir).

Vam fer un grupet fantàstic, quan esperava vaig conèixer a un home que venia amb un passe que en Jeremy Colson li havia regalat al matí! una passada! jo que dic que a USA això de parlar amb els desconeguts es fa i aquí no… em vaig adonar que estava propiciant el diàleg, discussió i comentaris de la meva zona. Vam parlar d’en Vai, de guitarres i de guitarristes (i jo a la meva salsa com ja suposeu). Vaig veure l’espurna de la il·lusió als ulls no només dels fills si no també dels pares; i em recordaven en certa manera a mi fa més de 10 anys… bé… de fet encara ara també! …que estava ben nerviosa jo! :)

A Portland, la Beverly McClellan va ser una telonera més que espectacular però aquí no en va portar… tot i així no li cal! ens va oferir un concertàs de gairebé 3 h! ell solet! brutal!

Cada cop que algun músic conegut es queixa d’haver de tocar 2 h… penso en en Vai heheh i ja dic jo que no toquen tantes notes com ell seguuur! quina energia! ja dic jo que aquest home segur que no necessiten gimnàs!

image

Aquí hi ha el setlist (foto Josep Castellò), al que he d’apuntar que en comptes de “The Moon and I" va tocar un tema que ha fet fa por, de fet no sé ni com es diu… però en el que demana "Mercy, RIGHT NOW!”. En moments com els actuals, de crisi, de desastres polítics o corruptes una mica de seny i una mica de misericòrdia o compassió anirien bé…

CONCERTÀS

Va fer l’espectacle de sempre, amb l’energia i les ganes que el caracteritzen. Em vaig fixar que portava cotó fluix a l’orella esquerra, no sé si li feia mal o què…

En aquesta imatge de sota podeu veure quan es va presentar; va fer broma sobre els pantalons florals que portava (deia que els havia agafat d’en Prince) o la típica broma de “poseu-vos còmodes que tocarem 6 hores" hehehe brutal!

image

Dubtava si ja tindria la fantàstica "Mojo" (cos de mirall i llumets de leds blaus) arreglada, aquest estiu li van petar el màstil en un aeroport,… va penjar la foto a facebook! i sí! guitarreta a punt per “Building de Church”. De fet, aquesta mateixa guitarra va tornar a sortir (sense estar planificat) al tema “The Audience is Listening”, quan accidentalment l’FLOII li va fallar. Però com sempre, sense perdre la calma li va demanar a en Jeremy Colson que continués tocant, aquest va titubejar una mica però tot va seguir i en 10 segons en Vai ja era allà amb la “Mojo”.

image

Momentàs de nou, amb “Tender Surrender"… la vaig intentar gravar però ho vaig haver de deixar… crec que no ho he comentat massa però tinc la teoria de que és un tema que crec que descriu el sexe. Almenys a mi m’hi fa pensar, des que comença suau i va evolucionant, passant per diferents nivells, canviant els ritmes, les sensacions i les dinàmiques, cada cop semblant però diferent… la trobo espectacularment i eròtica, i quan fa cridar la guitarra!???!! ohhh… uf uf uf és en plan ella ja ha arribat! u després acaba ell… i més en directe… que fa com si s’hagués trobat un pèl a la boca… en fi! A més, va ser un dels cops que va mirar cap on era jo… i com a Portland, en creuar-nos les mirades… em vaig ruboritzar!! no sé que em passa… però només sé que em posa molt nerviosa amb aquest tema jejej …a Portland, des de primera fila, qua feia cridar la guitarra… no li vaig poder aguantar la mirada!!

image

El baixista, Phillip Bynoe, m’encanta! potser el recordareu de la gira g3 amb l’Eric Johnson i en Satriani... és una passada; sempre aguantant la base, impassible i atent… seriós. Mentre que en Jeremy Colson (bateria) és un estil xulo-agressiu i amb punch, aportant molta personalitat a la banda (especialment quan surt a primera línia), el baixista es queda a l’ombra i destaca en 4 moments comptats i preparats.

image

Potser si que al primer moment vaig trobar a faltar l’Arpa, aquella noia molt crack! però després amb els solos de guitarra se’m va passar ràpid jejeje

Al moment de “Whispering a Prayer”, un dels temes més preciosos i inspiradors que té… es van obrir els llums i va començar a mirar amunt i avall, com agraïnt al públic. I em va semblar veure com se li humitejaven els ulls, com si s’emocionés! i penses no pot ser… després de TANTS cops, ho viu? ho sent? …em va donar aquella sensació de nus al pit, d’empatia emocional,… mil pensaments em van passar pel cap però especialment em va venir el de “…i si és l’últim cop que l’escolto en directe?” no sé perquè… si l’he vist 3 cops en un any! si no para! si enganxa les gires! si és una rere l’altra! si és musicalment prolífic… em va venir aquella mateixa sensació que vaig tenir aviat farà deu anys, aquella sensació dins meu que em deia que ELL sabia que era l’últim cop i no ho deia… espero estar equivocada…

Per aquest motiu la vaig començar a gravar una mica més tard, aquí la teniu, simplement BRU-TAL!!! com creix… com evoluciona… i… moment petò al màstil mirant a la càmara <3 lovely!

En Dave Weiner, 2n guitarra, també està tota l’estona en bastant segon pla, però s’ha de reconèixer que fa molta feinada que passa desapercebuda… en alguns moments també fa bases de teclat. I ah també va aparèixer un espontani, a qui ni presenten, diria que és un dels tècnics de so… a rascar un parell de temes! però si no t’hi fixes passa totalment desapercebut. Jo que sóc molt de mirar als guitarristes ja tinc sentiments de culpabilitat perquè passo totalment del pobre Dave Weiner jijij

image

Com es veu a la foto va tenir els seus minuts de glòria, com sempre, en Vai li deixa tocar un parell de temes del seu nou treball acústic (tot fent broma i propaganda a la vegada). Cosa que trobo genial!

image

Aquest és el moment en que surt tot disfressat amb els làsers i els llumets, amb la guitarra ULTRA, estil la portada de l’Ultra Zone. I si normalment sembla marcià… aquí encara més jejej

image

El set acústic normalment és probablement el que m’agrada menys… va ser sorprenent el fet que estrenés un nou tema… del que no sé ni el títol, del que no he pogut trobar ni la lletra ni vídeo… de fet al setlist encara posa “The Moon and I” (quina pena que no la toqués amb la preciositat de Lluna plena que venia aquesta setmana…). Com ja he comentat realment nova! 

Va tornar a tocar “Rescue me or Bury me" i com sempre amb tots els temes et venen persones al cap… 

Per cert aquí em va fer molta gràcia quan va demanar als de 1a fila si li podien moure el famós ventilador per enfocar-lo més cap a ell! xD

Després en Jeremy Colson va sortir amb la seva ventriloquia i el seu "drum set" a fer l’espectacle, sí que he de dir que van fer menys bromes que a USA… serà perquè veuen que la meitat de gent no les entén?

image

Tot i així a mi en Vai m’agrada elèctric; no m’acaba de convèncer el so d’aquesta acústica… a més porta com les cordes massa baixes… no ho sé… no és sang de la meva devoció en acústic. A mi, digueu-me clàssica o fetitxista…. però realment quan més m’agrada és en tota la varietat de JEMs, especialment les blanques, la identitat Ibanez EVO, i ja sigui l’EVO o les FLO, estèticament i musicalment… em tenen el cor robat! 

Si cregués en la reencarnació en la meva propera vida voldria ser una guitarra d’en Vai… xDDD 

En aquesta foto vaig enganxar un momentàs, per cert els dits els té molt llargs… quan obre el pam li arriba a mig màstil… però la llenguaaaa… “la llenguaaaaa se sale de la bocaaaaaaaaa”

image

A l’hora de “Build me a song”, va fer pujar un noi i una noia, diria que bastant jovenets, a l’escenari. Com l’altra vegada els fa una mica de broma, els fa fer un ritme, una línia de baix, un ritme de guitarra i la part de la guitarra solista. Va ser curiós, em van explicar que la noia era repetida del concert del desembre a la Razzmatazz. També he de dir que s’ho mereixien, els dos eren dels primers de la cua a l’hora d’entrar a la sala!

En despedir-se pensava que diria el que va dir a Portland, “And remember, life is good" però… ens va agraïr ser allà, i no només aquell dia si no per tots els anys…

Jo ja tenia la mosqueta al nas i em vaig quedar un pèl melancòlica… i si fa aquesta súpergira mundial per tantes ciutats per… retirar-se? em vaig quedar una mica preocupada sincerament, però espero que no…

image

Un altre concert de somni! Vaig marxar ràpid, per agafar l’últim metro (sip! el que no es paga!) i vaig arribar just a temps! després m’han dit que va sortir però jo ja no hi comptava! guay que molta gent s’hagi pogut fer la foto amb ell (enveja sana però contenta per ells).

Vaig sortir del metro i encara que era a Barcelona, com que era a les afores es veia una mica el cel… vaig mirar amunt, jo sola, al mig del carrer, un estel fugaç em va dir bona nit i jo li vaig demanar un desig. 

(concert de Barcelona, Sala Barts, 16 de Setembre de 2013. Totes les fotos són meves menys la del setlist, que és d’en Josep Castelló)

Fragment de l’emotiu “Whispering a Prayer” un dels himnes del mític Steve Vai. Una petita mostra del que va ser el concert de gira “The Story of Light” (segona volta al món) del 16/09/2013 a la Sala BARTS de Barcelona. 
Espectacular!
 

 

Moment llagrimeta….

16/09/2013 Steve Vai Barcelona Sala BARTS - Gira The Story of Light pt. 2

3 cops en un any!

6 d’Octubre de 2012!!! el dia que el vaig conèixer i 1a fila que parlàvem entre tema i tema jajajaj

18 de Juny! el millor sant!una escapada romàntica a Madrid amb en Jordi… Hotel Auditorium!!! Steve Vai amb the Evolution Time Orchestra el més espectacular que he vist maaaaai!!!

I… dilluns que ve… 16 de Setembre…. a la nova sala BARTS de Barcelona 

quines ganes de Vai!!!

Deixeu-vos de succedanis, un home amb una jem 7V mai serà en Vai. Si voleu en Vai aneu a veure en Vai jajajaj

i la JEM 7V mai serà l’EVO <3 ni la FLO… ni elles mateixes sonarien igual en altres mans… per tant conclusió: únic i inimitable! Steve Vai

I was there!

And here we are with a few friends after the show in Madrid. The orchestra has totally come together and are playing this music fiercely. They have been living with and playing the music for over two weeks and are more confident than ever. It’s scary how powerful they sound on this music. " Steve Vai

 

18/06/2013

Sexy Vai

Sexy Vai

El més espectacular que hem vist mai: Steve Vai acompanya de l’Orquestra. Quina passada musical i de sensacions…

Un cop més reafirmant ídol i no només com a músic si no com a persona! Res de succedanis de Vai quan el pots tenir a ell? image

(en Vai havia penjat aquesta matixa foto unes dues hores abans: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10151738746569026&set=a.10151738745589026.1073741829.8232689025&type=3&theater) xD

És una escultura de Javier Mariscal que es diu Crash! (si no recordo malament és del 2005)

En Jordi i jo fent cua!! mireu les entradessss! :) hotels de 4 estrelles amb tot de peluts fent cua a l’Auditori…. jejeje curiós!
image

Pre-concert : la foto friki jejeje

image

CONCERT

image

image

image

I la foto final: my view:

image

I des de l’altra banda (foto vai.com i Facebook personal d’Steve Vai)

image

Final de la nit: sopar i dormir al matix hotel que ellimage

Una nit fantàstica en unhotel de 4 estrelles; am música i companyia de 6 estrelles!!!! jijij

Un dia per recordar: 18/06/13 Hotel Auditorium (Madrid)

The Ultra Zone - Steve Vai (PDX 10/06 2012)

Sempre he sabut que Steve Vai és un Superheroi… de fet avui m’he adonat que és… BATMAN! #stevevai #vai #superheroi #batman 

Tots els meus guitarristes preferits es deuen estar fent grans… o madurs… perquè es tornen més tranquilets i més acústics…

La gent parla de crisis econòmica erò jo realment tinc una crisi guitarrística! no tinc guitarristes nous que em facin sentir res… res d’energia… i els meus de “sempre” segueixen camins que no quadren amb la meva direcció… estic perduda? he de seguir tirant dels temes vells… necessito coses noves… i em demano… estic estancada?

Ells diuen que “evolucionen” que necessiten alguna cosa més…que “menys és més”… i tots acaben anant a més melòdics, més acústics… serà l’edat? em demano això és “evolució”? et sents diferent¿? o és seguir el que fa tothom?

No hi ha ningú que faci l’evolució al revés? jejeje 

L’Andreu Martínez, el meu preferit d’aquestes terres (el meu i el de molts) ha passat de ser el Robben Ford… a estar preparant un disc només acústic (folkie). Mola però… a mi m’agradava més abans! les cançons són molt més currades (i he tingut la sort de poder-les escoltar des que neixen i com van evolucionant… alguns cops elèctriques i a trio… altres a pèl amb la guitarra). Tot té el seu punt… però m’agradava més abans… quan el vaig descobrir.

En John Mayer… amb la nova Martin, el barret de Cowboy i la roba que porta últimament ja es veia a venir… fa dos anys que per problemes de salut la cosa s’ha endarrerit… però el nou disc (hi ha 90 segons de cada tema a iTunes) serà folkie… rascat i pocs solos. I encara sospiro en veure vídeos de John Mayer Trio… Les noves caçons molen, segueixen explicant molt, té poesia, transmet… però… m’agradava més abans…

En Joe Bonamassa! ara ens surt amb “Gira Acústica” sabem que toca brutal l’acústica… El Woke Up Dreaming ens deixava amb la mandíbula inferior a terra… però aquell home amb una Les Paul em fa vibrar molt més…

L’Ignasi Bosch!!! després dels Elemental Pictures I i II… o el fantàstic Funkcioens Vitales ara fa temes que expliquen molt més, les lletres, més despullades… tira més cap a Drexler… mola però… m’agradava més abans… 

Steve Vai es va posar a fer simfonies filarmòniques… ho fa tot bé però… per sort amb The Story of Light i el concertàs de Portland se’m va tornar a guanyar fàcilment jejej

En Jordi Carles des d’Aspid no va tornar a ser el mateix… amb el Chill-out, Bazaga’s en sets acústics o en Toni Beiro massa acústics… a veure si amb el seu propi treball les coses canviarant, pensava que no però ara fa un mes tinc certes esperances rockeres… 

Tots evolucionem a la vida, ho sé…

Jeff Beck, Van Halen… no us torneu acústics seguiu essent la meva esperança i la meva base sòlida jajaja

Oh no… aquest post el vaig escriure majoritàriament abans de veure això…

acabo de tenir un trauma… és que no puc ni escriure… 

Jeff Beck… ets la meva última esperança! sé que està preparant al guna cosa… de fet ara estic espantada perquè a facebook va posar que volia fer una cosa original i diferent en el seu estil… no em diguis que……………………………… 

Necessito sang nova xD

sang jove potser? sang heavy? jajaj

o… com allò que diuen “si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit

Recomanacions¿?

The Story of Light
Escoltant el nou treball del mestre vai, alguna balada sorprenent&#8230; 
i un tema que em fa pesnar amb en Satriani més que amb l&#8217;Steve Vai jejej curiós&#8230; en fi! guay! Molt Vaiero!

The Story of Light

Escoltant el nou treball del mestre vai, alguna balada sorprenent… 

i un tema que em fa pesnar amb en Satriani més que amb l’Steve Vai jejej curiós… en fi! guay! Molt Vaiero!

Avui és l’aniversari de dos cracks amb Jems jejej un d’ells l’Steve Vai.

Va nèixer el 06/06

Quan identifiques el que realment vols… t’hi focalizes… i endavant! perquè la única cosa que et frena és la manera en com penses…" Aquestes paraules es poden aplicar a tot a  la vida. Per molts anys Steve

Hi ha gent que escolta els discursos d’en Pep Guardiola o en Puyal… A mi aquest discurs em va motivar molt fa uns mesos!

Perquè no és que no m’esforcés amb les coses… és que no estava motivada perquè no sabia QUÈ volia. Ara ho tinc una mica més clar… 

Endavant, focalitzar i a cristal·litzar-ho! 

Sense ell el món de la guitarra no seria el mateix…. i no només musicalment, passionalment, sexy… 

No només això… també en innovació tecnològica, constància…

I toooooooot el rastre que ha deixat enrere… tant en quant a concepte, com a tècnica… o innovació.

Un dia vaig dir que l’Steve Vai era un guitarrista “dalinià” i em va agradar el concepte, el repeteixo.

Si si… li encanta posar per les fotos, tenir el ventilador davant i que li volin els cabells, anar vestit sexy… i és MOLT friki! però… és i serà el REI durant mooooooooolt temps!

Recordeu:

"Always constant, Accurate, and… Intense"

Us deixo una joia del mestre: Tender Surrender

i…. parlant de jems…

Evoooooooooooooooooo <3 ja sabeu que amb les jems tinc una debilitat i que se’m posen els ulls en forma de cor jajaja

i he trobat una mica la història de la fantàstica EVO… i ara han fet 25 rèpliques de la número 1! brutal veure com flipa en veure la falas i diu que sembla la real ajajaj totes les marques, les parts gastades, els cops, els tocs… brutal! fins i tot l’etiqueta per distingir-la de les altres EVOOOOOOO!

jajaj al final de tot quan la mira l’home que li deu fer de pipa també flipa jejeje

en fi curiós… 

Avui parlo de color i estètica pastelona… del verd Surf Green… ja que en un parell de dies m’ha aparegut en dos dels meus guitarristes preferits… (i no m’agrada geeeeeeeeeeens)…

Aquest any es porta el verd Billy Sheehan… anomenat “verd surf” Surf Green…

Alguns sabreu que he criticat molt el verd del baix típic d’en Billy molts cops… sempre l’he trobat horrorós (encara que no supera el rosa pastel… de fet tots els colors pastel són horrorosos per mi en guitarres i baixos…). Entre aquest verd i el rosa… jejej quan vam anar al concert de Mr. Big (a la Bikini fa uns tres anyets) per exemple…

Try your very best to hide / A green-tinted sixties mind

Mr. Big – Green-Tinted Sixties Mind

I ara va i auqest any es posa de moda?¿

Sí que van dir que en roba el verd (un verd més maragda) està de moda aquest estiu (jo m’he comprat un vestidet moníssim… ara tinc por que a US no es porti jeejeje).

Al cas; ahir al Facebook de l’Steve Vai vaig veure la nova Jem (JEM70V - Spring2012)… i pam! aquest verd catxumbo… no sé si amb els focus millorarà una mica… i bé, ja sé que l’important són les prestacions i el so… però… amics el color és important!!! (sobretot com parlaré ben aviat en un article que tinc a mitges “El decàleg del guitarrista sexy”).

Steve Vai – Little Green Men

"little green men, they look so funny… funny green men"

I avui, estava mirant el vídeo de l’anunci de Tour de Dream Theater a US (yeaaaaaaah! aquest any els veuré en 2 gires, Europea i Americana). I pam, em surt en John Petrucci (Petruccinator jejeje per cert cada dia amb més múscul i més catxes…) presentant un pedal del mateix color…

Una vegada (suposo que a Musicom Girona) vaig veure l’ampli aquest de Fender (que cada any fan la sèrie especial, el Hot Rod Deluxe es deia?); i horror!!!  a no ser que vagi conjuntat amb la guitarra brrrrr… 

Bé dir que un dels dos Hot Rods  que va tenir en Jordi Carles tenia un verd d’aquell fosc (verd arbre - Emerald Green )  maco maco no era… xD 

Sort que cada any anaven canviant de color ¬¬’ i el segon que es va comprar era blanc… fins que es va passar a la meravella Bogneriana jejej 

I ara que hi penso, també va tocar amb una Bazaga brutalíssima que era d’aquet color… aquella guitarra sonava (deu sonar encara jejej) taaaaan bé… que li perdono el color… recordo que li va agradar molt… i crec que fins i tot li va demanar el preu… ja que és propietat del mateix Rafa Bazaga però no la volia vendre. Jo tenia un dubte existencial… jjejeje el color no em molava gens… fins i tot li vaig  comentar a en Rafa això del color jejejej ai mira, sempre li he tingut mania a aquest color… és un verd gris catxumbo… aaaaaaaai però el so era (és) espectacular! la va portar als últims concerts que vaig anar de la Bazaga’s Band

Gràcies per l’apunt Ignasi! (no parlaré de guitarres roses perquè avui estic amb aquest verd… però ja et tocarà el rebre…) Imatge del gran Scott Henderson, també verdejant…

Passi el que passi… per mi aquest verd (encara que el trobo lleig i antiestètic) només m’agrada amb una sola persona… el rei… el mestre dels mestres, qui m’eriça la pell cada cop que l’escolto: Jeff Beck! (la Fender® Jeff Beck Artist Series Stratocaster®)

Cause you know?… love is green… Jeff Beck – Love Is Green

Ah! i com a comentari final destacar que de roba bàsicament només combina amb negre i en tot cas amb blanc… també quedaria bé amb rosa… però…ehem… ejejeje …si es posen un jersei blau pot ser una aberració mortal! xD

En fi amics… avui se me n’ha anat la pinsa femenina cap a l’estètica i el color… però recordeu: la imatge és important! jajaja i el Surf green no afavoreeeeeix!!

…acabo amb en John Mayer… ell té (o tenia) bastant bon gust estètic jejeje no em sona haver-lo vist amb una guitarra d’aquest color… per dir… And I don’t need another kind of green to know I’m on the right side…

John Mayer Trio – Another Kind Of Green - Live In Concert

mmmmm ara no recordo si em deixo algun guitarrista amb una Surf Green sense comentar… si em ve al cap ho amplio!

Com a últim apunt recordeu: el més important sempre és el guitarrista, més que qualssevol guitarra!

Uo Liberty amb en Brian May! mai l’havia vist!

…us juroq eu no he conegut en Satriani fins al cap d’una estona jejeje sense ulleres de sol i amb cabells… no sembla el mateix jajaja

oooooooooh my God! brutal!