Music is my life!

Tots els meus guitarristes preferits es deuen estar fent grans… o madurs… perquè es tornen més tranquilets i més acústics…

La gent parla de crisis econòmica erò jo realment tinc una crisi guitarrística! no tinc guitarristes nous que em facin sentir res… res d’energia… i els meus de “sempre” segueixen camins que no quadren amb la meva direcció… estic perduda? he de seguir tirant dels temes vells… necessito coses noves… i em demano… estic estancada?

Ells diuen que “evolucionen” que necessiten alguna cosa més…que “menys és més”… i tots acaben anant a més melòdics, més acústics… serà l’edat? em demano això és “evolució”? et sents diferent¿? o és seguir el que fa tothom?

No hi ha ningú que faci l’evolució al revés? jejeje 

L’Andreu Martínez, el meu preferit d’aquestes terres (el meu i el de molts) ha passat de ser el Robben Ford… a estar preparant un disc només acústic (folkie). Mola però… a mi m’agradava més abans! les cançons són molt més currades (i he tingut la sort de poder-les escoltar des que neixen i com van evolucionant… alguns cops elèctriques i a trio… altres a pèl amb la guitarra). Tot té el seu punt… però m’agradava més abans… quan el vaig descobrir.

En John Mayer… amb la nova Martin, el barret de Cowboy i la roba que porta últimament ja es veia a venir… fa dos anys que per problemes de salut la cosa s’ha endarrerit… però el nou disc (hi ha 90 segons de cada tema a iTunes) serà folkie… rascat i pocs solos. I encara sospiro en veure vídeos de John Mayer Trio… Les noves caçons molen, segueixen explicant molt, té poesia, transmet… però… m’agradava més abans…

En Joe Bonamassa! ara ens surt amb “Gira Acústica” sabem que toca brutal l’acústica… El Woke Up Dreaming ens deixava amb la mandíbula inferior a terra… però aquell home amb una Les Paul em fa vibrar molt més…

L’Ignasi Bosch!!! després dels Elemental Pictures I i II… o el fantàstic Funkcioens Vitales ara fa temes que expliquen molt més, les lletres, més despullades… tira més cap a Drexler… mola però… m’agradava més abans… 

Steve Vai es va posar a fer simfonies filarmòniques… ho fa tot bé però… per sort amb The Story of Light i el concertàs de Portland se’m va tornar a guanyar fàcilment jejej

En Jordi Carles des d’Aspid no va tornar a ser el mateix… amb el Chill-out, Bazaga’s en sets acústics o en Toni Beiro massa acústics… a veure si amb el seu propi treball les coses canviarant, pensava que no però ara fa un mes tinc certes esperances rockeres… 

Tots evolucionem a la vida, ho sé…

Jeff Beck, Van Halen… no us torneu acústics seguiu essent la meva esperança i la meva base sòlida jajaja

Oh no… aquest post el vaig escriure majoritàriament abans de veure això…

acabo de tenir un trauma… és que no puc ni escriure… 

Jeff Beck… ets la meva última esperança! sé que està preparant al guna cosa… de fet ara estic espantada perquè a facebook va posar que volia fer una cosa original i diferent en el seu estil… no em diguis que……………………………… 

Necessito sang nova xD

sang jove potser? sang heavy? jajaj

o… com allò que diuen “si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit”

Recomanacions¿?

Avui és l’aniversari de dos cracks amb Jems jejej un d’ells l’Steve Vai.

Va nèixer el 06/06

“Quan identifiques el que realment vols… t’hi focalizes… i endavant! perquè la única cosa que et frena és la manera en com penses…” Aquestes paraules es poden aplicar a tot a  la vida. Per molts anys Steve! 

Hi ha gent que escolta els discursos d’en Pep Guardiola o en Puyal… A mi aquest discurs em va motivar molt fa uns mesos!

Perquè no és que no m’esforcés amb les coses… és que no estava motivada perquè no sabia QUÈ volia. Ara ho tinc una mica més clar… 

Endavant, focalitzar i a cristal·litzar-ho! 

Sense ell el món de la guitarra no seria el mateix…. i no només musicalment, passionalment, sexy… 

No només això… també en innovació tecnològica, constància…

I toooooooot el rastre que ha deixat enrere… tant en quant a concepte, com a tècnica… o innovació.

Un dia vaig dir que l’Steve Vai era un guitarrista “dalinià” i em va agradar el concepte, el repeteixo.

Si si… li encanta posar per les fotos, tenir el ventilador davant i que li volin els cabells, anar vestit sexy… i és MOLT friki! però… és i serà el REI durant mooooooooolt temps!

Recordeu:

“Always constant, Accurate, and… Intense”

Us deixo una joia del mestre: Tender Surrender

i…. parlant de jems…

Evoooooooooooooooooo <3 ja sabeu que amb les jems tinc una debilitat i que se’m posen els ulls en forma de cor jajaja

i he trobat una mica la història de la fantàstica EVO… i ara han fet 25 rèpliques de la número 1! brutal veure com flipa en veure la falas i diu que sembla la real ajajaj totes les marques, les parts gastades, els cops, els tocs… brutal! fins i tot l’etiqueta per distingir-la de les altres EVOOOOOOO!

jajaj al final de tot quan la mira l’home que li deu fer de pipa també flipa jejeje

en fi curiós… 

Avui parlo de color i estètica pastelona… del verd Surf Green… ja que en un parell de dies m’ha aparegut en dos dels meus guitarristes preferits… (i no m’agrada geeeeeeeeeeens)…

Aquest any es porta el verd Billy Sheehan… anomenat “verd surf” Surf Green…

Alguns sabreu que he criticat molt el verd del baix típic d’en Billy molts cops… sempre l’he trobat horrorós (encara que no supera el rosa pastel… de fet tots els colors pastel són horrorosos per mi en guitarres i baixos…). Entre aquest verd i el rosa… jejej quan vam anar al concert de Mr. Big (a la Bikini fa uns tres anyets) per exemple…

Try your very best to hide / A green-tinted sixties mind

Mr. Big – Green-Tinted Sixties Mind

I ara va i auqest any es posa de moda?¿

Sí que van dir que en roba el verd (un verd més maragda) està de moda aquest estiu (jo m’he comprat un vestidet moníssim… ara tinc por que a US no es porti jeejeje).

Al cas; ahir al Facebook de l’Steve Vai vaig veure la nova Jem (JEM70V - Spring2012)… i pam! aquest verd catxumbo… no sé si amb els focus millorarà una mica… i bé, ja sé que l’important són les prestacions i el so… però… amics el color és important!!! (sobretot com parlaré ben aviat en un article que tinc a mitges “El decàleg del guitarrista sexy”).

Steve Vai – Little Green Men

“little green men, they look so funny… funny green men”

I avui, estava mirant el vídeo de l’anunci de Tour de Dream Theater a US (yeaaaaaaah! aquest any els veuré en 2 gires, Europea i Americana). I pam, em surt en John Petrucci (Petruccinator jejeje per cert cada dia amb més múscul i més catxes…) presentant un pedal del mateix color…

Una vegada (suposo que a Musicom Girona) vaig veure l’ampli aquest de Fender (que cada any fan la sèrie especial, el Hot Rod Deluxe es deia?); i horror!!!  a no ser que vagi conjuntat amb la guitarra brrrrr… 

Bé dir que un dels dos Hot Rods  que va tenir en Jordi Carles tenia un verd d’aquell fosc (verd arbre - Emerald Green )  maco maco no era… xD 

Sort que cada any anaven canviant de color ¬¬’ i el segon que es va comprar era blanc… fins que es va passar a la meravella Bogneriana jejej 

I ara que hi penso, també va tocar amb una Bazaga brutalíssima que era d’aquet color… aquella guitarra sonava (deu sonar encara jejej) taaaaan bé… que li perdono el color… recordo que li va agradar molt… i crec que fins i tot li va demanar el preu… ja que és propietat del mateix Rafa Bazaga però no la volia vendre. Jo tenia un dubte existencial… jjejeje el color no em molava gens… fins i tot li vaig  comentar a en Rafa això del color jejejej ai mira, sempre li he tingut mania a aquest color… és un verd gris catxumbo… aaaaaaaai però el so era (és) espectacular! la va portar als últims concerts que vaig anar de la Bazaga’s Band. 

Gràcies per l’apunt Ignasi! (no parlaré de guitarres roses perquè avui estic amb aquest verd… però ja et tocarà el rebre…) Imatge del gran Scott Henderson, també verdejant…

Passi el que passi… per mi aquest verd (encara que el trobo lleig i antiestètic) només m’agrada amb una sola persona… el rei… el mestre dels mestres, qui m’eriça la pell cada cop que l’escolto: Jeff Beck! (la Fender® Jeff Beck Artist Series Stratocaster®)

Cause you know?… love is green… Jeff Beck – Love Is Green

Ah! i com a comentari final destacar que de roba bàsicament només combina amb negre i en tot cas amb blanc… també quedaria bé amb rosa… però…ehem… ejejeje …si es posen un jersei blau pot ser una aberració mortal! xD

En fi amics… avui se me n’ha anat la pinsa femenina cap a l’estètica i el color… però recordeu: la imatge és important! jajaja i el Surf green no afavoreeeeeix!!

…acabo amb en John Mayer… ell té (o tenia) bastant bon gust estètic jejeje no em sona haver-lo vist amb una guitarra d’aquest color… per dir… And I don’t need another kind of green to know I’m on the right side…

John Mayer Trio – Another Kind Of Green - Live In Concert

mmmmm ara no recordo si em deixo algun guitarrista amb una Surf Green sense comentar… si em ve al cap ho amplio!

Com a últim apunt recordeu: el més important sempre és el guitarrista, més que qualssevol guitarra!