Music is my life!

Marina Arbat Bofill
25/02/1985
Enginyera Geòloga

Enamorada de la música, i en especial de la guitarra!

Em podreu trobar al Facebook i al twitter
(@Kaileigh28)
http://twitter.com/#!/kaileigh28
i el meu bloc personal:
http://www.marina2502.wordpress.com
Perfil resum: a About.me
Check out my about.me profile!
Recent Tweets @Kaileigh28

He de dir que em vaig emocionar una mica (bastant) amb el meu passi de “Media”; tenia fins i tot la foto d’en Joe Satrianiiii!!! em van dir que només era per entrar o per si me la demanaven, que en realitat no calia que me l’enganxés però jo tenia ganes de passejar-me per tooooota la sala amb l’enganxina al pit! I així em vaig passar tota la nit jiji fins que vaig anar a dormir, literalment… senyores que passegen pels carrers de Barcelona amb l’acreditació al pit! Sí i amb orgull xD.  

But first, let me take a selfie:

image

En teoria havia de tenir l’entrevista amb en Marco Minnemann abans del concert però jo ja em temia que no tindríem massa temps… i efectivament! Com pensava, les furgonetes que recollien als músics es va endarrerir, de fet es va endarrerir de tal manera que el concert va començar tard per culpa d’ells. Només em sap greu no haver-me posat a primera fila quan vaig entrar abans que el públic… 

A les nou en punt l’escenari estava preparat i muntat però ells no apareixien!

image

En veure que cap a dos quarts no m’havien vingut a buscar vaig decidir aplaçar els nervis per després del concert i gaudir al màxim! Al principi em va costar… però ho vaig aconseguir! Van entrar i vaig tenir la sensació que ja els coneixia, bé, potser a en Keneally no l’havia vist mai en directe, però sí en 100 vídeos! No van dir res, van començar a tocar. Sonava brutal!

image

Si no m’equivoco va començar amb Jumpin’ in; recordo molt el riff amb aquella distorsió tan característica, un punt més “guarrilla” que la que sol posar… i el moment en que la cançó calma les ovacions del públic els van poder dir hola. Mica en mica i sense espera es van presentant els músics per si sols, primer en Marco marcant la caixa enèrgica com sempre; en Bryan Beller al baix i amb els cabells amunt i avall… i la sorpresa de la nit: Mike Keneally! sempre pensaré que aquest home no ha volgut ser més protagonista perquè realment… ho hagués pogut ser… quina passada tant als teclats com a la guitarra! Mare meva… un cop més necessitava més ulls per poder-ho veure tot!

Després va continuar amb un dels temes que més em van sorprendre, es diu Devil’s Slide i jo no la tin massa coneguda perquè és del disc “Engines of Creation” (2000) que no em mola massa i just aquesta és massa electrònica pel meu gust… però clar… amb en Marco i en Keneally als teclats i al palm mute… va ser un dels temes que em van flipar més… la distorsió va fer que de seguida estiguèssim a dalt de tot, era impossible baixar! Més heavy que mai…

image

I acaben i pam! la tercera cançó era Flyin’ in a blue dream i és allò que dius “no pot ser!!! ja?” la gent es va sorprendre tant com jo… de fet si ho mireu ningú estava a punt per gravar el tema hehehe i tots els vídeos que he vist tenen els inicis tallats! preciosa… jo només recordo pensar “com camina, com camina, com caminaaaa” visca el punch del bombo… (mireu-lo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=DWHD96Okta4 vídeo de @ABguitar96 )

I sense gairebé temps de deixar-me recuperar l’alè… la fantàstica i preciosa Unstoppable Momentum, tan seva, tan Satrianíssima… i quin finaaaaal en Keneally i en Satriani fotent-li per davant i en Minneman on fire amb els breaks del darrere!

Després a venir una mica de calma amb la preciosa The Weight of The World amb el punt de groovie progressiu que els queda tan bé als dos Aristocrats i a en Keneally. I la tornada que molts vam corejar amb els ulls tancats assaborint el moment…

Un altre tema molt ‘canyero’ i revisitant el disc Surfin’ with the Alien va ser Ice9, espectacular la canya que portaven…. Mare meva POWERFUL total! i en Satriani d’un costat a l’altre mentre la cançó que he escoltat tants cops em sonava més moderna. Seria la bateria? seria el so de la guitarra? no ho sé. Aquí va fer una mica de sons tipus Vai eh en Satch… tot s’ha de dir heheh encara que… què va ser primer l’ou o la gallina?

Vaig cantar tooooooooota la melodia de The Crush of love sense saber quin tema era, bé, més aviat sense recordar-lo! m’agrada molt! i m’agrada molt l’arpegi per sota que sonava bastant guay de volum… després vaig pensar que millor no cridar gaire, no fos cas que em quedés sense veu per entrevistar en Marco jejej

Moment tranquil amb la curteta I’ll put a stone in your Cairn. Balada romànticona i Satrianíssima també! preciosa! diguèssim que vaig sospirar… sempre la trobo curta… i sense esborrar el meu somriure als llavis va arribar: A Door into a Summer, seguint l’ordre preestablert al disc. No sé si és més single aquesta o la Unstoppable momentum; em vaig adonar que la gent les canta per igual… aquesta la vaig cantar tota segur! m’encanta! es la primera que se’m va enganxar del nou disc.

L’escenari es va quedar a les fosques i va aparèixer la guitarra blava amb el logo de Chickenfoot per Lies and Truths… però al cap de pocs segons espectacle Minnemann… espectacle…. quin domini… jo pensava com el podria entrevistar sense semblar massa fan després d’aquella emoció! uaaahhh… orgàsmic total… final apoteòsic! em penso que va ser una de les meves preferides de la nit!

Un dels temes que no podia faltar era Satch Boogie, guay! Com sempre! Sí que és un dels temes que mai fallen, i va ser molt xulo veure l’espectacle musical uncop més. És un dels molts temes en que el pobre Keneally va de cul que si guitarra que si teclat… quin canvi de xip!

Vaig recordar el meu somni americà amb “Shine On American Dreamer”, com va comentar en Satriani és un tema perfecte per posar-te mentre condueixes. Un dia ho provaré Joe! I les imatges que acompanyaven la música quedaven súper bé amb el joc de llums de la sala.

Three Sheets to the Wind" un cop més, en Satriani i en Keneally es van posar a contestar-se i doblar-se l’un a l’altre i buaaaa!!! En fi, molt guay! I Satrianíssim!

Cryin’ és la típica cançó per plorar, per recordar melancòlicament un amor, per festejar o per fer l’amor. Si o no? Jo la posaria de fons en tots aquests moments. Ja sé que es diu Cryin’ i que vol dir plorar… però a mi no em fa pas tanta pena… m’agrada molt i la torbo molt romàntica amb un punt tràgic que m’encanta, em fa sospirar. Mmmm potser molaria per dir adéu a algú que marxa, d’acord. Així la compro. Preciosa amb llums que casaven a la perfecció.

image

I després de la tranquil·litat i l’emotivitat de Cryin’ va arribar un dels moments de la nit. Com sempre sol passar-me amb en Marco, i encara que aquest cop ja m’ho esperava… va arribar el momentàs del súper solo de bateria. On els que encara no s’havien adonat del potencial de Mr. Minnemann van quedar amb la boca tan oberta que els tocava a terra. Com sempre un solo estudiat i improvitzat a la vegada, precís i passional, suau i potent, directe i elaborat… amb aquells malabars que alguns critiquen i altres envejen… una passada. Podeu veure el vídeo aquí: https://www.youtube.com/watch?v=re8h8uX5HBA

Seguint a tope gràcies a en Marco Minnemann vam viatjar en el temps amb el tema “Time Machine”, i amb menció especial  a Marco Minnemann de nou. Amb una força i un punch bruuuutaaaaal; amb aquest punt agressiu/sexual hauria de dir… fa que realment caigui la baba i que el cos et vibri de manera espectacular amb el bombo o la caixa. Un cop més em va passar allò tan sorprenent que només em passava amb The Aristocrats… que se’m desvia l’atenció cap a la bateria… Aquest noi no ha d’anar al gimàs ja us ho asseguro… i per això va sortir tan suat a l’entrevista… però és que mare meva….

Vam seguir navegant pel tems amb ‘Always with me always with you’ seguida de ‘Surfin’ wth the alien’. Entenc que la gent els vol i que els ha detocar… pensaria que estarien un amica sobats… però no! van sonar totalment actualitzats! crec que els músics de la banda hi tenen molt a veure! Observeu com el públic canta en aquest vídeo de @ABguitar96 ( https://www.youtube.com/watch?v=J-en-7mvKT8 )image

Després els músics es van trobar a la part central de l’escenari i van saludar ovacionats pel públic. Aquest era el moment en que jo pensava dir “Happy Bithday!” a en Joe, però no volia cridar (que havia de tenir veu per entrevistar en Marco) i ho vaig deixar estar. No es van fer pregar massa, van sortir i ens van acabar de guanyar amb les cantarelles corals de “Crowd Chant”. Em va encantar que en Marco va sortir amb una birra a la mà i només tocava amb una mà i un peu igualment no faltava pas res més jejeje (mireu-ho aquí: https://www.youtube.com/watch?v=foKdL6K190o vídeo meu) . La gent contenta, receptiva i he de dir que afinaven prou bé heheh bé, no jjejej

Finalment va acabar amb la mítica Summer Song; un altre tema totalment cantat i corejat com podreu veure en aquest fantàstic vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=8fnt1b38hF8

image

Cal dir que la Sala Barts m’agrada bastant com sona! el concert de l’Steve Vai del setembre va sonar molt bé. Pot ser que sigui perquè em va tocar quedar-me a la dreta i en Satriani era a l’esquerra… pot ser que sigui perquè tenia l’entrevista emparaulada amb en Marco Minnemann… no ho sé! però sé que no sóc la única que va pensar que en Marco es va guanyar el protagonisme de la nit… els aplaudiments ho van deixar bastant clar! de fet, hi havia molta gent que havia vingut per ell i no per en Satriani eh!

image

Flipaaaaant com sempre!! i tinc molt més bon record d’aquest concert que el de 2010 a la Sala Apolo. De fet no recordo ni qui eren els músics que l’acompanyaven l’altre cop… aquest cop no els oblidaré… Quina nit!

Per cert! a les 12:00 de la nit ja va ser l’aniversari d’en Satriani, 15 de juliol, 58 tacos… molt ben portats! i rock’n’roll i metal a les venes! molt en forma i a seguir així Joe! T’espero per la propera ja sigui G3 o acompanyat d’aquests monstres.

But, let me take a selfie… amb els meus tresors:

image

Concert Joe Satriani a la Sala BARTS de Barcelona 14/7/2014

Interviewing @stevevaihimself

Foto: GES 2014 / Serge Honthaas.
BSO: Answers - Steve Vai. #GESfestival #GES2014 #SteveVai #Vai #vaiherewego #guitarhero #guitareenscene

Smoooookeee on the waaaaaaateeer!!! #DeepPurple #SteveMorse #GESfestival

Uli Jon Roth + Steve Vai + Steve Morse … Homenatge a Jimi Hendrix… Wohahaaaaaa #jamsession #GESfestival #SteveVai #stevemorse #ulijonroth

El meu guitarrista preferit de tot el festival!! #GESfestival #GuitarFestival #guitareenscene #marris

Steveeeee Moooorseeeeee!!! Amb #DeepPurple :) #SteveMorse #GESfestival #guitarhero #guitarGod #GuitarFestival #morse

#jam final del Guitare en scene amb Vai,Uli Jon Roth, Sardinas i Morse. Espectacular homenatge a Jimi Hendrix!! #jimihendrix #SteveVai #stevemorse #ulijonroth #ericsardinas #GESfestival

My Vai view… #photocall oficial del #GESfestival després de l’entrevista amb mi :) #SteveVai #Vai #VaiHereWeGo

Avui he fet l’entrevista dels meus somnis: Steve Vai!! #GESfestival #SteveVai #Vai #VaiHereWeGo #musicismylife #marris #guitareenscene

Brutalíssimaaaaaaa Beeeeeth Haaaaaaart!! OMG!!!! #bethhart #hart #blues #singer #GES #guitareenscene #GuitarFestival #france #stjulien

Marco Minnemann - Live Ghost (from the solo album EEPS)

Marco Minneman és adorat pels seus col·legues bateries mentre que per la majoria de la resta d’instrumentistes és de bon tros el bateria que tots voldrien a la seva banda… és reconegut com un dels músics més innovadors de l’escena internacional de la música d’avui en dia.

image

Entre moltes altres col·laboracions notables ha treballat amb Joe Satriani, Paul Gilbert, el prestigiós Steven Wilson, Tony Levin & Jordan Rudess, Adrien Belew, … alguns el van descubrir amb lel documental de Dream Theater després de la marxa de Mike Portnoy (si ho recordeu és el de la samarreta blava amb el monstre de les galetes…). A banda d’això, per si no fos prou, té el seu propi power trioThe Aristocrats” amb dos altres màsters: en Guthrie Govan (guitarra) i en Bryan Beller (baix) dels que ja he pogut gaudir-ne dos cops en directe a Barcelona (a la sala Bikini el 2012 i aquest any a la sala Luz de Gas). I a més a més, és multi-instrumentista amb una prolífica (encara que moltes vegades desconeguda per molts) carrera solitari.

Dilluns vaig tenir la gran sort de poder-lo entrevistar per parlar del seu nou llançament discogràfic, “EEPS” i vaig aprofitar per demanar-li una mica per totes les cosetes que va fent…

Ens vam trobar després del concert de Joe Satriani a la mateixa Sala BARTS de Barcelona. De fet, en realitat havíem de quedar a les 8 (una hora abans del concert, quan solen arribar al local) però es van endarrerir i vam fer l’entrevista després del concert. Sincerament, per mi millor! Així no vaig haver de patir pel temps que durava l’entrevista i li vaig poder demanar tot el que volia (i alguna cosa més…). També vaig poder veure Oli Brown & the Raven eye en directe que em van encantar. Però he de dir que si ho hagués sabut abans podria haver-me posat ben bé a primera fila, ja que quan vaig entrar la sala estava buida! vaig poder passar (orgullosa del meu MEDIA PASS) abans que el públic però em van dir que em quedés a la cantonada i que ja em cridarien.

image

No sabeu l’enveja que em van fer els primers que anaven entrant i jo m’ho havia de mirar des del costat dret de l’escenari… gags de “l’ofici”…

en fi, al final vaig tenir molt bona posició encara que del costat contrari a Joe Satriani

image

A més a més, de 8 a 9 vaig estar molt nerviosa, de fet vaig estar nerviosa tooooot el dia! però quan em vaig adonar que l’entrevista hauria de ser més tard vaig intentar gaudir al màxim del fantàstic concert de Joe Satriani.

image

image

Després del concert, els tècnics van començar a recollir d’una manera que vaig trobar molt ràpida, eficient i metòdica… pobres ho han de fer cada dia! La Linsdey, una de les road mànagers de Joe Satriani súper simpàtica em va fer esperar un moment mentre es buidava la sala (de gent que no volia marxar…) i en Marco ja va sortir a buscar-me. A part dels tècnics d’escenari que anaven recollint estàvem sols a la pista, envoltats de gots de plàstic tirats per terra…

image

Després de les presentacions i del dubte de si em saludaria com els americans (amb una abraçada), si seria donant la mà (com els alemanys) o amb dos petons (com aquí)… un moment de nervis i de seguida em vaig sentir molt a gust amb ell, em va semblar molt proper i em vaig relaxar bastant en la conversa. Primer em va dir que li sonava, em va demanar si ens havíem conegut ja després d’algun concert, i li vaig dir que en persona no, tot i que al 2012 em va dir que m’havia vist entre el públic quan vam parlar una mica per Facebook. Vam començar l’entrevista com si fors una conversa normal de dos coneguts; com ja he dit, súper proper, rialler, atent i simpàtic! Em va sorprendre com toca de peus a terra, la il·lusió i la passó que l’uneix amb la música (m’hi vaig sentir totalment identificada) i especialment el seu gran sentit de l’humor.

Vaig començar preguntant pel seu nou disc “EEPS” acabat de sortir del forn el passat 9 de juliol.

MARINA: Volia començar parlant d’EEPS, el teu nou disc en solitari que va sortir la setmana passada, el dia 9 de juliol. De fet en volia comprar un ara en sortir però em sembla que ja han tancat la botigueta…

MARCO: Oh! No, tu tranquil·la que jo ja en tinc un per tu! Després te’l passo.

MARINA: La primera pregunta sobre el disc que acabes de publicar, es diu “EEPS”, però em demanava com es pronuncia i què vol dir EEPS? És un acrònim o és un nom? …Què vol dir? Aquí “eeps” és com “Hey!”.

MARCO: Bé… uhm… com t’ho explico, en realitat és un soroll d’eructe, és un rot “Eeps” (va dir-ho amb soroll grutural). T’ho podria demostrar ara, però millor que no. Un dia vam començar a fer bromes amb els nois de la banda i vam començar a dir paraules mentre fèiem rots i sorolls estranys… I en dir “eeps” em va semblar que sonava bé, i després em vaig tirar un rot… i ara tothom que parla del disc diu “EEPS”. I ara la conya és que vaig saludant a tothom dient “eeps” hehehe.

MARINA: I com en tots els teus últims discos que has tret en solitari has gravat tots els instruments i has fet la major part de les mescles. Per quin motiu és perquè passes molt temps fora de casa de gira o perquè només tu pots fer el que tu demanes o vols?

MARCO: Haaaaaaaa! Bé, realment jo puc fer el que vull, és una cosa bona i m’agrada! Perquè tinc la sort de no tenir cap companyia discogràfica que m’obligui a fer res ni que em digui què he de fer. Escric temes a casa i escric temes a la carretera quan estic de gira. És una cosa que em surt molt naturalment de dins. I després, bàsicament…Quan tinc prou cançons a punt, escullo les millors i faig un CD.

MARINA: Ets molt productiu! Un disc en solitari per any! A més a més de la resta de coses que fas! I quan dorms? Si et passes els dies de gira, o amb Steven Wilson o amb Joe Satriani o amb The Aristocrats?

MARCO: Mira, ja ho veus, si només han estat dues hores de concert, la resta de dia el tinc totalment lliure! Encara que hem de viatjar, nosaltres no fem ni les proves de so, arribem, ho trobem tot muntat, toquem i marxem. Ja saps, molta gent va a treballar, doncs jo escric. Com et deia m’encanta escriure temes i composar, és una cosa que surt naturalment de mi.

MARINA: Musicalment en aquests discos en solitari també ets molt innovador, potser hi ha gent que no ho entenem prou… però cada cop que treus un disc nou realment és molt original, sempre ens ensenyes coses noves!

MARCO: Oh, Gràcies! Moltes gràcies per dir-me això! És molt amable per part teva! Realment és el que intento! Sento que és la meva missió! No vull fer música que ja s’hagi fet abans, ja que per mi és avorrit. M’agrada que la gent que m’escolta senti alguna cosa que sigui única. A vegades em cau alguna idea del cel i dic “Que coi és això? Fem-ho!”. M’encanta que la gent digui “oh! a veure la música d’aquest tio? Ningú ho ha fet abans”. Sento que és el meu objectiu. I després, quan trec el disc espero les reaccions i m’agrada saber què opina la gent!

I realment m’encanta fer les coses una mica diferents, com per exemple amb l’organització del “drumset” a l’escenari… ser una mica diferent crec que té una part de l’energia amunt!

MARINA: Ho he notat i m’hi he fixat! La posició dels toms o dels plats… He seguit a Joe Satriani des de fa temps, i avui he sentit que fins i tot els temes més antics eren com més moderns. Per exemple el bombo tenia més puch, o el so/toc de caixa que tens tan típic teu…

MARCO: Amb més força oi? Espero que t’agradés doncs…

MARINA: M’ha encantat! Sóc una mica maniàtica amb els sons de caixa i per exemple el teu m’agrada molt! També m’ha encantat el solo, com sempre. L’he gravat en vídeo, a veure com sonarà.

MARCO: Oh, gràcies que guay!

MARINA: M’encanten les històries que hi ha darrere les cançons… per exemple recordo especialment la història que vas explicar al concert de The Aristocrats de “Desert Tornado” o per exemple la divertida “Blues Fuckers” (en que es posava amb els típics tòpics del Blues). I ara llegint la llista de temes d’EEPS em demanava que hi ha darrere de “Sushi Cat Doll”…

MARCO: Oh “Sushi cat doll” ve d’una història va passar a Japó. I ja saps.. a Japó tenen tot de coses estranyes, nines i figuretes, tot és una mica estrany! a Japó ja tenen aquestes coses… Ve d’una broma amb la nostra baixista en aquell temps, quan estàvem de gira amb l’Adrien Belew, la Julie Slick… Dooooooncs resulta que vaig conèixer una noia del públic que va venir al concert i mira, vam passar una bona estona… moltes noies joves venen de públic i clar… en fi! I de fet, no era tant jove però què vols fer-hi… La Julie per fer conya em va portar una nina d’aquestes japoneses que canten i em va fer gràcia el títol de la caixa, que deia “half aged girls”, I em vaig quedar “Què coi és això???”. Doncs aquest tema s’inspira en aquesta idea de combinar diferents coses contradictòries i ajuntar-les… aquest concepte del “sense sentit”.

MARINA: Un altre tema es diu “Right on time but out of tune”.

MARCO: El ritme estava ben definit però les guitarres estaven completameeeent desafinades.

MARINA: hehehe Has d’anar a temps! Ets el bateria…

MARCO: Sí! Exactament, per aquest motiu intento organitzar el Groove al màxim i després ja puc embolicar la troca amb les harmonies…

MARINA: Una cosa que molta gent es demana és si algun dia tocaràs els temes de la teva discografia en solitari… sé que n’has tocat alguns amb The Aristocrats.

MARCO: Sí, amb The Aristocrats. I és bàsicament el que intento, però el problema és el com vehicular-ho i com funcionarien, ja que a vegades no ho puc fer degut a la complexitat dels temes… algunes tenen moltes capes, potser necessitaria una orquestra per portar-los en directe.. mmmmm, potser… Però intento fer cançons que s’ajustin a cada banda enfocades en el que toca.

MARINA: Parlem de les col·laboracions que has anat fent. Una cosa que em va sorprendre molt va ser el disc amb Tony Levin i Jordan Rudess, amb el disc Levin-Minnemann-Rudess coneixia molt la trajectòria dels dos i m’encanten. Us heu plantejat fer algun directe?

MARCO: Uhm… probablement no… És una cosa que ja era així com a projecte puntual… saps? Ni ens vam trobar a l’estudi, ni vam ni gravar-lo junts! Tots vam fer les nostres parts per separat a casa. I potser ja saps que ha tingut molta acollida.

MARINA: El primer que vaig dir va ser “oh un disc sense guitarra!” però m’encanta l’stick guitar.

MARCO: Ja et dic, al principi m’ho vaig mirar com qualsevol projecte puntual com altres en què he treballat. Al principi em va costar una mica entrar en el rotllo del projecte… però suposo que ja sabràs que va tenir molt bona acollida, de manera que al final la cosa va sortir molt bé …

MARINA: i només per curiositat, això va sorgir després de la “prova” amb Dream Theater?

MARCO: Sí, Sí! Va ser després, de fet, seguim en contacte amb la gent de Dream Theater. Va anar molt bé la prova! Vam tenir molt bon feeling i va ser una molt bona col·laboració. Però potser una d’aquelles coses que va fallar és estaven molt concertats buscant la persona perfecta i jo no sabia cap dels seus temes. De fet.. mai vaig ser un fan de la banda… els respecto molt! però en Mangini era un fan de la banda.

MARINA: Nah.. el que passa és que tu ets més jove que ells i en Mike Mangini no! Ell és de la mateixa generació… jo crec que aquest va ser un fet important eh!

MARCO: hahaha pot ser! Ohhh sí, sí, és veritat!

MARINA: I un altre fet és que tens moltíssim protagonisme a l’escenari… i no sé si volien això…

MARCO: Pot ser aquest fet! de fet ho vam estar comentant i semblava que estaven d’acord amb aquest fet… ho vaig preguntar! Jo estic content, per això que et dic en Mike Mangini realment li encanta la banda! Que no hi hagi cap malentès, vull dir, que m’agraden! Però quan em van trucar em van passar tres temes i estudiant-los els vaig trobar fàcils, i ho vaig trobar divertit de tocar… però  després de la prova, quan em van demanar “Quants discos nostres tens?” i jo vaig contestar “realment no en tinc cap…”. Però ja et dic, seguim en contacte i segur que en diferents projectes o constel·lacions musicals

MARINA: Ho recordo! Vaig veure el documental!

MARCO: i em van dir “mira, estem algú que realment s’ho prengui seriosament”. Però ens vam agradar i seguim en contacte i crec que sorgirà alguna coseta nova encara que sigui en constel·lacions diferents amb algun dels components.

MARINA: Una altra cosa que et volia demanar és sobre Bryan Beller (amb qui esteu a The Aristocrats i teniu molt feeling) i Mike Keneally. Ara que esteu de gira tocant junts i sabent que vau fer un Power Trio amb alguns concerts…. aprofitareu per anar fent cosetes noves? Hi ha possibilitats que sorgeixi alguna cosa?

MARCO: En aquest tipus de constel·lació seeeeempre hi ha possibilitats que surti alguna cosa interessant! de fet sempre, sempre estan passant coses. La primera cosa que m’estic planificant ara mateix és tot aquest tema de la presentació d’EEPS, el Tour amb Joe Satriani… després surt un disc nou del directe d’aquest any amb The Aristocrats que surt d’aquí pocs mesos… i plans un àlbum nou per l’any que ve…

MARINA: I saps si tornes aviat a Barcelona?

MARCO: Sí, probablement sí! I aquest setembre també entro a l’estudi, que gravem el nou treball de l’Steven Wilson!

MARINA: Oh! M’encanta!!! Heu de venir a Barcelona amb l’Steven Wilson, realment tinc moltíssimes ganes de veure-us en directe! Heu de venir aquí, que l’altre cop només vau anar a Madrid! Em vaig plantejar venir però al final no m’ho vaig poder muntar….

MARCO: Ostres, vaja! Ho hem de canviar, hem d’arreglar això!

MARINA: I què tal la Gira amb Joe Satriani?

MARCO: Una passada! Ens tracten molt bé i amb ell genial! És un tio genial! Pots sentir la seva energia i el seu positivisme a l’escenari!

MARINA: I justament demà és el seu aniversari! Felicita’l de part meva! Ho volia cridar des del públic però no m’he atrevit heheh

MARCO: Què? Woaaah!! Tens raó!!! OMG!!! Tinc un amic que també fa els anys demà! Gràcies per recordar-m’ho! Una mica més i me n’oblido!

MARINA: Sempre me’n recordo saps, perquè la meva germana va néixer l’endemà que ell, el dia 16 de juliol…

MARCO: Que divertit, també tinc amics d’aquests dies…curiós! que bo!

MARINA: Una curiositat! Saps? La primera vegada que et vaig veure tocar va ser en aquell vídeo vestit d’astronauta de color taronja!!

MARCO: Amb Paul Gilbert! Correcte!

MARINA: Sí! Amb Paul Gilbert! Va venir fa un anyet i veient-vos es nota que encaixeu molt i a vegades em demano si hi haurà alguna segona part… aquell vídeo era impressionant! Mira, jo sóc molt seguidora d’aquests grans guitarristes, i sempre estic mirant al guitarrista peeeeerò recordo això d’haver-me fixat en tu… i va ser “oh hi ha un bateria espectacular aquí tocant” i em vas “xocar” per primer cop.

MARCO: A veure, seria genial!!! He de dir que encara no hi ha plans, però som molt amics i segur que en algun moment apareixerà una bona oportunitat o una bona idea… A veure jo intento projectar tot el que faig, encara que sigui com a bateria des de l’escenari, espero que la gent sàpiga i vegi que no només sóc bateria si no que faig de músic en un sentit més general. M’agrada projectar aquesta imatge de “músic” i que la gent vegi això, que quan la gent em veu a l’escenari pugui sentir que també sóc compositor…

MARINA: És per això que a vegades penso que seria bo que fessis algun concert dels teus treballs en solitari, per ensenyar que toques els altres instruments…

MARCO: Sí gràcies! Si de fet m’encantaria tocar la guitarra en directe…

MARINA: Una cosa que m’encanta preguntar és que hi ha a la teva playlist ara mateix?

MARCO: Oh aquesta és bona! Ara mateix estic escoltant molt una banda Ween; un àlbum que es diu “Quebec” que és fantàstic. Hi ha un tema que es diu “The Argus”, brutal! I mmm què més hi tinc? De fet, sempre hi tinc temes de Queen, Queen és el meu grup preferit! (i va fer una broma amb la cantarella allargant els sons de la iiiiii) Mira hi ha Queeeeeen que va ser abans que Weeeeeen i Led Zeppeliiiiin hahahaha

MARINA: Mira, justament tenia una entrada per veure a Robert Plant en directe però es va cancel·lar fa un mes o així…

MARCO: Justament ara? Si el vaig veure fa dos o tres setmanes a Paris…

MARINA: ho va cancel·lar fa més d’un mes… em sembla que va ser un problema d’agendes…

MARCO: Oh no! Saps; potser millor… potser no et vas perdre gaire res…

MARINA: Saps? Penso el mateix! Tenia una mica de por, perquè clar, el tenia tan idealitzat…

MARCO: Entenc el que sents! Tenies por que et fallés?

MARINA: si… vull dir que m’encanta Led Zeppelin i com que mai els he pogut veure en directe doncs…

MARCO: M’encaaaaantaaaa Led Zeppelin també! Mira et diré una cosa: a en Robert Plant l’he vist l’he vist uns quatre cop s crec. I també l’he vist un parell de cops Page&Plant.. i m’encanta en Jimmy Page… penso que és la froça darrere Led Zeppelin. ja saps! Amb els seus riffs i tot plegat… El cas és que recordo quan en Robert Plant va dir “no vul fer una reunió de Led Zeppelin” i anava dient “no sóc una màquina de tocar discos (jukebox)” i coses així…I jo pensant “tio! Clar que ho ets!” perquè fins i tot quan toca amb aquesta nova banda segueix tocant gran part dels temes vells… perquè ho ha de fer! És el que la gent vol escoltar!!!! I ara va de canvi d’estil, alguna cosa de country western… o blues… no sé…

MARINA: I… doncs què en penses el tema de Queen ara que van amb l’Adam Lambert?

MARCO: Oh siiiiiii!! Què hi poden fer! Queen és una de les meves bandes preferides de tooots els temps!

MARINA: Els vaig veure amb en Paul Rodgers, bon cantant però no encaixava amb Queen. Ara amb l’Adam Lambert sí que s’hi assembla, Intenta ser com ell…

MARCO: Clar que ho intenta! Però aquest és el punt! Jo vaig tenir la sort de veure Queen dos cops amb en Freddie! De fet, els meus pares em van dur a concert de Queen. I jo estava “Oooooooooohhh”.

MARINA: El teu primer concert va ser el de Queen?? Ara entenc perquè t’agrada tant la música! No et voldria entretenir més, moltes gràcies per l’entrevista i gràcies pel teu temps!

MARCO: de res! suposo que no trigarem massa a marxar cap a Madrid… moltes gràcies!

image

Tot i això des que vam acabar l’entrevista encara em vaig quedar una bona estona xerrant amb en Marco Minnemann, per sort vaig poder beure ja que tenia la boca seca (de la dels camerinos que té més bon gust heheh) i com que hi havia fruita allà, i menjar un plàtan, ostres estava morta de gana! Xerrant, xerrant em va anar explicant més coses, fins i tot vam acabar parlant d’INDEPENDÈNCIA!! Primer de la nostra, li vaig explicar les diferències entre Catalunya i Espanya, temes de la cultura i la llengua i també li vaig comentar que volem votar!!! I ell també em va parlar d’independència, però de la seva! Del concepte de coordinació segons la visió dels bateries. Jo sabia que ha tret alguns llibres i DVDs didàctics i que és considerat un dels gurus de la interdependència. Li vaig demanar en què consistia exactament el concepte d’interdependència… però em va començar a parlar de temps, de diferents figures rítmiques i de piràmides… i em vaig perdre una mica… encara que fins i tot em va posar algun exemple! Jo estava flipant, realment bastant enlluernada per la seva figura parlant de piràmides i ja li vaig dir, que aquests conceptes em costen molt… que el ritme és un dels meus punts febles a l’hora de tocar. Em va dir que a molts guitarristes els passa…

Per allà sobre hi havia unes baquetes i li vaig dir “no hi ha manera, mira que sempre vaig endavant als concerts però mai he pogut pillar cap baqueta”, i em va dir que em regalava el pack! En veure que estaven sense estrenar jo les volia rebutjar, però va insistir… i aquí el tinc hehe També va agafar un disc de la seva bossa i me’l va regalar, ja signat.

image

Després, no sé com, fins i tot li vaig acabar demanant pel porquet que els acompanya a les gires de The Aristocrats (fins i tot li vaig dir que el meu pare té granges i que en fa col·lecció jajjaj). Em va explicar que se l’havien trobat en una àrea de servei d’Itàlia i que l’havien apadrinat com a mascota, com que al públic ens fa gràcia doncs continuen portant-lo.

Per allà; ja totalment relaxada, vaig poder conèixer i xerrar una mica amb en Bryan Beller (el baixista de The Aristocrats i també de Joe Satriani en aquests moments o d’Steve Vai fa uns anys) i també a l’Oli Brown (el frontman de la banda que obre per en Joe Satriani aquests dies). 

I en sortiiiiiir tenia tanta gana! que sort que vaig trobar una gelateria oberta… em vaig menjar un gelaaaat taaaan bo de mòra i gerds súper refrescant, passejant pels carrers del centre de Barcelona a les 12-1 de la nit jejej això sí! sense treure’m el passi!!! que no té preu… hehehe m’encantava la visió de la meva motxilla amb les baquetes sortint pel costat :)

image

image

Una nit genial!!! I quines ganes que torni en Marco ben aviat ja sigui amb l’Steven Wilson, Adrien Belew, Joe Satriani, The Aristocrats… o de fet, amb qualsevol nou projecte que faci, estic segura que serà genial!

L’endemà va compartir la foto del final del concert que havia penjat jo al Facebook, potser és una tonteria, però per mi és un gran detall d’agraïment i em va fer molta il·lusió, i en poc més de 24h… més de 700 likes! 

image

:)

Avui li he passat la ressenya en castellà (la seriosa/curta): 

http://es.blastingnews.com/ocio-cultura/2014/07/entrevista-a-marco-minneman-en-motivo-de-la-salida-de-su-nuevo-trabajo-eeps-00111910.html

I de seguida m’ha donat les gràcies de nou. Sorprenent?

YOUTUBES meus

Crowd Chant: https://www.youtube.com/watch?v=foKdL6K190o

Solo Marco: https://www.youtube.com/watch?v=re8h8uX5HBA

:) Minnemann: un altre gran músic que m’ha encantat conèixer! Molt atent i súper feliç amb l’entrevista que li vaig fer! i a sobre em va regalar les seves baquetes signature i el disc EEPS signat!! #minnemann #marcominnemann #drumstiks #drummer

Interviewing Marco Minneman after the show :) one of the best drummers in the world! #happy #marcominnemann #minnemann #Barts #barcelona #somnisfetsrealitat #complintsomnis #drumhero #dreams