Music is my life!

Al Regne Unit acaben de generar la carrera universitària en Heavy Metal! per fi sembla ser que a Europa (al nord almenys…) es van posant les piles i s’agafen la música seriosament (i no la clàssica únicament).

El NEW COLLEGE NOTTINGHAMacaba de presentar el programa pel grau de “Heavy Metal”. Que guay! i ja tocava!!

Es pot fer a temps complet o parcial; i aquest curs 2013 ja donen classes!
El curs val uns 6000 euros aproximadament.

El professor es diu: Liam Maloy (el seu perfil de LinkedIn - CV): http://tinyurl.com/cdzlduk

What will I study on the course?

This course consists of the following:

• Focus on heavy metal music performance
• Work in bands
• Perform gigs
• Write songs
• Work on your on-stage performance
• Develop your music theory & write scores
• Gain session musician skills, such as improvision
• Recording
• Develop employability skills
• Create promotional materials
• Market yourself, your gigs, your recordings etc.
• Learn about the context of heavy metal music & the music industry

MIREU!!! tota la informació aquí:

https://www.ncn.ac.uk/content/Academies/PerformingArtsandMusicAcademy/HeavyMetal.aspx

…a mi em venen ganes de fer un aaltra carrera o un altre doctorat jejejeje :)

EXTRACTOR d’ACORDS CHORDIFY

T’agrada un tema… i no el saps treure (amb guitarra o piano)… busques els acords a Google però no hi són… què pots fer? ara tens una bona solució! CHORDIFY http://chordify.net/

En arribar-hi et trobes amb una pantalla que et demana o bé pujar el tema o bé posar un link del tema a Youtube. Diria que per pujar el tema t’has de regsitrar.

Després triga una estoneta en processar-lo, però és bastant ràpid. També pots demanar que t’enviin un e-mail avisant que l’ha extret.

Finalment t’apareix l’extracció dels acords, amb el vídeo del tema. Cliques PLAY (al vídeo de youtube) i et va sincronitzant els acords amb la música.

A veure eh de dir que he provat un vídeoclip (so d’estudi) i un tema de directe (concert) i he trobat alguns fallos. A grans trets ho clava bastant però no és exacte. Quan és rascat té pocs problemes però falla quan hi ha apregis o notes sonant a l’aire.

També pots agafar una seqüència d’acords i fer un loop (com per assajar fins que et surti per exemple).

Ah! i cal dir que encara és la versió Beta! o sigui que suposo que ho aniran millorant… però jo ho trobo genial! tan de bo ho hagués tingut fa 12 anys!

Espero que us agradi i que us faci servei!

http://chordify.net

Obrir els ulls de bon matí i veure-la… La Piruleta… quan fa 12 anys em va soprendre per primer cop a l’Embarraca’t 2001. Va ser una nit important… jo tenia 16 anys acabats de fer… feia poquet que tocava la guitarra… i venia del rock català. Va ser una nit especial… els Andromeda em van convidar a formar part del seu grup (no vaig aguantar massa perquè encara no era prou heavy, no sabia tocar prou bé i no confiava en mi… després del bolo de Roses… em vaig cagar a les calces i vaig plegar xD). Avalanch “yo estoy aquí, yo para luchar, yo para morir, por mi libertad!” a primera fila… i ehem… 

A partir de llavors Aspid s’anirien convertint en el meu grup preferit… i com molts sabeu en Joanjo Bosk una de les meves veus preferides d’aquí. I l’any passat, en Jordi Carles em va regalar La Piruleta.

Any rere any la Teranyina Embarraca’t se’m complica… hauré de fer un mapa coceptual i cronològic…

I m’encanten les casualitats i les correlacions… i ho pensava… recordeu el retrobament de Zulo (amb en Joanjo a la veu, abans d’estar amb Aspid) i amb en Ricard Vives iiiiiiii amb l’Ignasi! què més vols? (m’havia maleït molt temps per ser massa jove, haver arribat tard i haver-me perdut el polèmic bolo de Zulo a l’Embarraca’t, no era el moment). 

Aquest any, vaig arribar a Barraques i la primera silueta que vaig trobar va ser en Joanjo. Després van anar arribant “els de sempre” els que abans admirava, i em feia vergonya saludar… Ara estic a l’altra banda oi? ens saludem com si res! persones normals…no he deixat de ser seguidora però. Iguals però amb uns quants anys més, però m’encanta poder dir que seguim tots per aquí i n’estic contentíssima. L’altre dia a la nit en Ricard Vives era el baixista de Rocksord… després va aparèixer l’Aleix Pujol que havia estat tocant amb en Cardoner (un altre dia que van tocar Cardoner i Aspid, quina nit… 17 acabats de fer). Dimecres em vaig adonar que a en Roger (cantant de Rocksord) l’havia descobert en aquell mateix punt, amb Castaway… i que aquell dia no vaig ni beure per poder-me comprar la maqueta (siiii la de l’ull “verd”).

A baix l’escenari l’Albert Oliva (actualment amb el grup de Reagge d’en Natxo Tarrés o amb en Joanjo) però era el meu guitarrista preferit de Thenatos! ah Thenatos! …quins 15! recordeu en Pep Soler? (àlies “el bateria de Thenatos que sempre tocava sense samarreta”) doncs també va tocar dimecres amb el grup de nova fornada “l’Espiera del Cranc”. Amb l’Espiera del Cranc també hi ha en Raul Marc (a qui vaig conèixer amb en Rubau) que m’encanta com toca!! i del que també destaco la formació Blacktones. Mentre parlava amb ell també vaig poder saludar a en Robert Molina (El Rey Amarillo) que ara té disc en solitari i també m’agrada molt.

Després del concert veure en David Fernández parlar amb un noi alt i adonar-me que era l’altre guitarrista de Baalphegor. que grans van ser! (i quina por vaig passar als meus 17… a la sala ATV de Sarrià… no estava preparada per allò… encara).

I no puc deixar d’anomenar la Troupe Musiclan, hi van ser tots… bé com sempre amb la gran absència d’en Joan. En Solé, en José Luis, els pares d’en Joan…parlava amb ells i recordava quan als 14-15… passava per allà davant la taula de so només per veure’ls… eren Déus.  

Marc Usano (d’Àpeiron i Clip) fent de tècnic (sabeu que en Javi, el baixista d’Aspid, ara està amb Àpeiron no?)… amb els meus records Olotins; és l’emblema (junt amb els Rocksord) que la música contundent i en català és possible i pot quedar igual de bé si es a bé.

Oh! me n’oblidava! també vaig albirar en Carles Pujol insaciable any rere any, fent de jurat i cobrint les notícies de tota la Santa Creu (encara em demano com coi s’ho fa ell sol!). 

No els vaig trobar però es mereixen menció especial els Ignot, que també vaig descobrir allà… la meitat emmainadats; l’altra desapareguts. De nova fornada van reconvertir-se en els Mary Poppins però ara estan una mica parats.

Hi ha nous grups que surten com bolets; amics no tot està perdut! sembla ser que els Desenkant que van tocar ahir (no hi vaig anar) o els In-Audito (l’any passat) comencen a anar pujant… m’he d’informar!

Es barregen músics per fer nous grups, nous estils i molta música… però també es barregen i evolucionen les nostres vides, la meva del cert, i la relació és directa. Falten cares que s’han anat perden pel camí (volent i sense voler) però sé que algun dia tornaran a barraques… aquí us esperaré.

I això són les Barraques: records, retrobaments, amagar-se de qui no vols veure i no trobar la persona que busques fins a les 3 de la matinada… humitat i fang, concerts genials i grups que no agraden tant, de heavy a 40 ppals… gent de totes les edats i tots els estils, gots de colors, borratxos pixant als arbustos…. cues al lavabo… agobiar-se quan no pots ni caminar o anar de concerts i sentit-te malament pel buit que veus davant l’escenari… el fantàstic concurs Joan Trayter o la por a la pluja….

Amb tot… m’encanteeeeeeeeeen!! i sóc feliç de reviure-les (a la meva manera) any rere any!